El film de Lars von Trier reviu un tema vertebral en l'art occidental (fragment extret de "La Vanguardia")
La melancolia és la part creativa de la depressió, ha declarat Lars von Trier. El cineasta va patir una depressió després de rodar Manderlay i a Melancolía transmet aquest sentiment aquós de fi del món, tancat, solitari, sense sortida, de dubte i paràlisis, buit de sentit, contagiat d'un saber sensible i una bellesa mortífera i inasible, que no exclou el riure lúcid d'un Demòcrit i una temprança vers la visió del no-res; és a dir, aquest estat melancòlic que ha impregnat la cultura occidental, començant per Aristòtil, Erasme, Shakespeare o Cervantes i la línia del qual –ailiena a la de Montaigne– segueix avui amb artistes como Anselm Kiefer, autors como J.M. Coetzee o David Mitchell o pensadors com László Földényi, Lars Svendsen, Wolf Lepenies, Roger Bartra, Marc Fumaroli o Jean Clair. La pel·lícula de Von Trier està farcida d'homenatges. Kirsten Dust recorda l'àngel del gravat Me
